LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Si un dia aneu pel carrer i a unes quantes persones els pregunteu si els agrada ballar, estic segura que la gran majoria us dirà que sí. Potser no els agrada un estil en concret ( ja sigui ballet, hip-hop, etc), simplement els agrada per passar-s’ho bé a una festa, una discoteca o amb els amics. Si us hi poseu a pensar, el ball és una cosa quotidiana, que la fas sense adonar-te’n. Sobre tot si estàs content. Simplement amb el moviment del peu quan escoltes musica, ja sé que a això no se li pot dir ballar però estàs marcant un ritme.

Un cop dit això, vull parlar dels ballarins professionals o no tan professionals. Potser per a algunes persones és una tonteria però cada ball significa alguna cosa, cada pas, cada moviment, gest o mirada. Depèn de la cançó el sentiment del ball serà diferent, però això és bastant obvi. Un ballarí podria enamorar-te sense tocar-te o parlar-te. El propi ball et dirà el que necessites saber, no tot, però suficient.

Per aquest motiu crec que el ball no és nomes un moviment, també és un sentiment.

Sara